Les serps impossibles

Les serps impossibles de JESÚS AVILÉS I FELIU TORRENT Ara fa poc més d’un any, Pagès editors va publicar Les serps impossibles, escrit per Jesús Avilés i Feliu Torrents. Personalment no l’he llegit fins ara i per això és ara que m’agradaria fer-ne un comentari, aprofitant que hi ha previst un atípic Sant Jordi fora d’època. Justament per la incertesa d’aquesta previsió, i donada la situació en què ens trobem, em sembla que convé més que mai que parlem de llibres i de cultura. A banda de l’interès “a priori” que hom pugui tenir per una espècie animal en concret, en aquest cas les serps, en llegir el llibre de Torrents i d’Avilés fas molts descobriments que van més enllà de l’animal en qüestió i si ets una persona que t’ho passes bé aprenent, tens el gaudi assegurat. En principi ens podríem pensar que el llibre consisteix en un recull de contalles, certes o no, recollides a través de la tradició oral i avalades per testimonis diversos; o en un recull de llegendes arrelades des de l’antigor en diverses contrades ben properes o ben llunyanes, però Les serps impossibles, a banda d’aquest valor, té una dimensió etnològica molt més àmplia. A través d’una tasca, veritablement ingent, de recerca i documentació els autors ens acosten, també, a arrelades tradicions que encara perduren avui dia entorn a les serps, ens acosten a la mitologia, a la literatura clàssica, a la ciència... per acabar palesant les incerteses i llençant a l’aire un seguit de preguntes, per allò tan encertat de tancar un tema obrint un debat. Tot plegat ho aborden amb un llenguatge planer i accessible sense evitar, crec que de manera intencionada, algunes expressions col·loquials o fins i tot iròniques, però sobretot sense estalviar-se l’extrema concreció en les dades, els termes científics sempre que calen o les cites erudites. M’ha agradat aprendre tot llegint aquest llibre i sobretot m’ha agradat constatar que l’existència de les serps impossibles, a banda de si s’explica per pareidolies, mutacions o mitologia, ens parla una vegada més de la necessitat i el gust per les històries que ha experimentat sempre la humanitat i que dona tan sentit a l’ofici d’escriure. Imma Cortina Grau

És un llibre molt agradable de llegir. Els autiors han sabut combinar entrevistes a gent del camp i cientifics amb i formació, llegendes i històries. Jo he alucinat de la recerca que han fet pel planeta i pel temos. El recomano