Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) es poeta y narrador. A partir de una obra arraigada en la realidad de su Mallorca natal, ha ido construyendo un discurso sobre el ser humano contemporáneo. Sus libros de poemas han obtenido algunos de...
Si entra boira no tendré on anar és un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l?autor. També és l?express...
Aigües desprotegides és un híbrid perfecte entre un llibre de poemes descarnats, un dietari vital d'un temps de grisor i misèria moral i una recerca a les entranyes més obscures de l'ésser humà feta...
Un home, fill de falangista, rememora bona part de la seva vida a través duna queixa impregnada de deliri, sarcasme i amargor. Visita sovint el psiquiatre i conviu únicament amb Spencer, un gat que li fa de veu de la consciència...
Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) es una de las voces más interesantes de la literatura catalana actual. Es una voz que se habla a sí misma dice Joan Margarit como queriendo constatar que lo vivido y lo soñado aún...
A les tres novel·les, per primera vegada reunides sota el nom de Cicle dAlmandaia, descobrim com els homes no estem fets de somnis, sinó de memòria. Superant la consistència onírica tan celebrada des dels temps...
Dotze relats extraordinaris des de la mallorquinitat universal de l?autor mitjançant una narrativa, profunda i lírica, que va del detall més local i pròxim a l?observació més global, amplitud només a l?abas...
Aquest nou llibre del gran poeta mallorquí Antoni Vidal Ferrando reuneix trenta-cinc poemes que van des de la composició més complexa fins a l'estrofa més minimalista, sempre amb un metre omnipresent pel seu rigor i ritme...
Tot home és matèria dexili: sense respostes clares davant els grans misteris de la vida i la mort, i a anys llum de la felicitat. Segons com, aquest exili, tan propi de lespècie, hauria de ser el pitjor dels imaginables....
EXILIEl fred glaça les ombres dels ocells i la tintaamb què escric aquests mots. Probablement ningú,ni el vent de tramuntana que sacseja els filferroson estenem la roba, no és tan vell com els àmbitsvitals del meu exili...
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para analizar el uso del sitio web y mostrarte publicidad relacionada con tus preferencias sobre la base de un perfil elaborado a partir de tus hábitos de navegación (por ejemplo, páginas visitadas). Puede configurar las cookies o modificar su consentimiento haciendo click en
Configurar.
Selecciona las cookies que quieres aceptar en Agapea.com. Puedes encontrar información más detallada sobre el uso de las cookies y sus descripciones en nuestra
política de cookies.